30 maig La Comissió Europea aclareix com aplicar la nova obligació que els camions de transport internacional retornin al seu país de matriculació com a màxim cada 8 setmanes.

• El mes de febrer passat va entrar en vigor una de les nova mesures més controvertides incloses en el nou Paquet de Mobilitat aprovat per la UE, la que obliga al retorn dels vehicles cada 8 setmanes al seu país de matriculació.
• Per a ajudar a les empreses que es dediquen al transport internacional sobre el compliment d’aquesta obligació, la Comissió Europea ha elaborat un Document d’aclariments sobre com ha d’aplicar-se

Com ja va informar FENADISMER en el seu moment, el mes de febrer passat va entrar en vigor una de les mesures més controvertides incloses en el Paquet legislatiu de Mobilitat aprovat per la Unió Europea en 2020, però al seu torn més necessària per a contribuir a establir un mercat de transport més just i equilibrat, com és la nova obligació que els camions retornin als seus països d’establiment cada 8 setmanes com a màxim, la qual va comptar amb un fort rebuig per part dels països de l’Est d’Europa, ja que presumiblement limitaran l’activitat que fins ara venien desenvolupant les flotes de transport radicades en aquests països en els últims anys.

Cal tenir en compte que la pràctica desregulació del mercat de transport a nivell europeu existent fins ara, unit als menors costos laborals i fiscals que es gaudeixen en aquests països, ha fomentat el fenomen de la “deslocalització administrativa”, que no real, de grans empreses de transport les quals, durant l’última dècada, han anat traslladant la seva seu a aquests països de l’Est d’Europea però per a poder continuar operant, de manera deslleial i amb total impunitat, en els mateixos mercats occidentals on actuaven amb anterioritat, la qual cosa col·loquialment se les ha denominat “empreses bústia”.

A fi de precisar l’aplicació d’aquesta norma, la Direcció General Europea de Mobilitat i Transports de la Comissió Europea ha emès una Nota Aclaridora sobre diferents qüestions relatives a aquesta obligació per a coneixement de les empreses que realitzen transport internacional.
Així pel que fa als vehicles objecte d’aplicació de la norma, només queden exclosos els vehicles de motor o conjunts de vehicles la massa en càrrega dels quals autoritzada no superi les 2,5 tones, així com els vehicles utilitzats per empreses que presten serveis de transport de viatgers per carretera exclusivament amb finalitats no comercials, així com els vehicles de motor amb una velocitat màxima autoritzada no superior a 40 km/h.

Una altra qüestió abordada es refereix al lloc al qual ha de tornar el vehicle després d’haver complert el període fora del seu Estat d’establiment, assenyalant que el vehicle ha de tornar a un dels centres operatius de l’Estat membre d’establiment de l’empresa que tingui el propi vehicle i que s’entendrà per Estat membre d’establiment l’Estat en el qual estigui establerta l’empresa, independentment de si el seu gestor de transport procedeix d’un altre país.
En el document, a més la Direcció General de Mobilitat també aclareix quant temps ha de romandre el vehicle una vegada que ha tornat a l’Estat membre d’establiment, assenyalant que la nova norma legal no especifica el termini durant el qual el vehicle ha de tornar a l’Estat membre d’establiment, la qual cosa implica que el mateix vehicle pot tornar a les instal·lacions de l’empresa per un període de temps que pot ser de curta durada i sempre que es compleixin les normes sobre temps de conducció i descans. Referent a això, la Comissió Europea destaca com s’ha de sincronitzar preferentment el cicle de devolució de vehicles amb l’obligació per a l’empresa de transport per a organitzar les seves operacions de tal manera que permeti al conductor tornar a casa almenys cada quatre setmanes, de manera que totes dues obligacions puguin complir-se mitjançant el retorn del conductor juntament amb el vehicle a tot tardar cada segon cicle de quatre setmanes.
Quant a com ha de tornar el vehicle, al no especificar el Reglament europeu com ha de tornar el vehicle, podria tornar per qualsevol altre mitjà de transport com a tren, ferri o un altre, a més de tornar pels seus propis mitjans.

Respecte a la manera de calcular el termini de 8 setmanes, el període en qüestió comença a partir de les 0.00 hores de l’endemà a la sortida del vehicle de l’Estat membre d’establiment i finalitza al final del mateix dia de la vuitena setmana següent. Per tant, el vehicle ha de tornar a aquest centre d’operacions o a qualsevol altre centre d’operacions de l’empresa en el seu Estat membre d’establiment, a tot tardar a les 23.59 del mateix dia de la setmana, 8 setmanes després. Per exemple, si el vehicle va sortir de l’Estat membre d’establiment en qualsevol moment el passat 29 de Març, ha d’haver tornat a qualsevol dels centres d’operacions de l’empresa en el seu Estat membre d’establiment a tot tardar al final (23.59) del dimecres 25 de Maig.
En relació amb com es tenen en compte els dies festius i els caps de setmana en calcular el període de 8 setmanes, en el document en qüestió s’aclareix que segons les normes de la UE sobre el còmput de terminis, dates i terminis, si l’últim dia d’un termini expressat en setmanes és festiu, diumenge o dissabte, el termini finalitza amb la data límit de l’última hora del següent dia hàbil. Atès que l’obligació es refereix a la devolució del vehicle en l’Estat membre d’establiment, només són pertinents els dies festius en aquest Estat membre. En conseqüència, si el vehicle va sortir del Centre d’Operacions en qualsevol moment el divendres 25 de març, el termini de 8 setmanes finalitzaria el dissabte 21 de maig. No obstant això, com l’últim dia d’aquest termini és dissabte, es considera que finalitza el termini a les 23.59 hores del següent dia hàbil, és a dir, el dilluns 23 de maig.

Finalment el Document d’aclariments se centra en les actuacions que l’empresa de transports ha de fer per a demostrar que ha realitzat amb la seva obligació de control . En aquest cas, la Comissió Europea subratlla que les empreses de transport estan obligades a proporcionar proves fefaents que els vehicles a la seva disposició tornen a un dels centres operatius del seu Estat membre d’establiment almenys dins de les vuit setmanes següents a la seva sortida de l’Estat membre, podent utilitzar qualsevol prova per a demostrar el compliment d’aquest requisit, podent ser, per exemple, els registres de tacògraf, els registres de servei de conductor o les cartes de port.

Sobre el Gremi

El Gremi de Transports i Logística, integrat a la patronal Cecot, compta actualment amb més de 250 associats. Representa i defensa els interessos de les empreses de transport i ofereix diferents serveis als seus associats. Un dels principals objectius del Gremi és potenciar l’associacionisme, afavorint l’intercanvi i la comunicació entre les empreses del sector.

Actualment forma part de la Federación Nacional de Asociaciones de Transporte de España – FENADISMER, organització que defensa els interessos del sector a tot el territori nacional i que reuneix més de 32.000 empreses de transport i més de 60.000 vehicles, tots ells petites i mitjanes empreses i autònoms.